 |
Ideales I / acrílic sobre tela / 81x81 cm / 2004
|
 |
| Ideales II / acrílic sobre tela / 81x81 cm / 2004 |
 |
| La vida de l'artista / acrílic sobre tela / 81x81 cm / 2006 |
 |
| Piruleta perplexa / acrílic sobre tela / 81x81 cm / 2007 |
Podria haver estat el nom d'una habitació d'hotel reservada a filòsofs d'inclinacions platòniques, a revolucionaris amb el cap estelat, a polítics amb el cervell ple de retòriques proclames, a líders de moralitat intatxable, a mites de la pantalla, etc.
Es tracta, però, d'una exigua sèrie de quatre pintures quadrades realitzades entre 2004 i 2007 i en les quals vaig reutilitzar el logo de l'embolcall del tabac
Ideales, que
Carlos Vives va dissenyar el 1933 (?).
El 2003, el Museu del Disseny de Barcelona, sota el títol
Somnis de paper. Carlos Vives 1900 - 1974, organitzava una retrospectiva de la trajectòria del dissenyador.
Potser per la notícia difusa d'aquesta exposició o, més probablement, perquè tenia en ment l'escultura
Ideals de paquet (1990-91) d'Artur Heras, l'any 2004 vaig hibridar la sèrie
Ciutat X –que feia aleshores per a il·lustrar la revista Papers de la Costera– amb el consabut logo de Vives. D'aquí en va eixir
Ideales I (2004), un pensament sobre la Xàtiva amagada al darrera de la seua pròpia imatge.
D'aquesta pintura
en vaig fer després una serigrafia en la qual vaig integrar una llegenda que ha acabat lligant la imatge al
bombardeig de l'estació ferroviària se Xàtiva el 12 de febrer de 1939. No deixa de ser una burla del destí que un disseny anterior a la Guerra Civil i que no tenia res a veure amb el feixisme, haja acabat contaminat de tantes connotacions alienes.
Ideales II (2004) és, en canvi, una reflexió pessimista sobre la mortalitat dels ideals, que pengen caducs com fulles mortes.
La vida de l'artista (2006), la tercera pintura de la sèrie, presenta una visió potser massa heròica o martirològica de la tasca del creador que s'immola en ares del seu ideal. En realitat el que jo volia era ironitzar sobre l'art com un ideal ascètic que fulmina la vida real amb les seues quimeres. La reutilització de la icona de
shock elèctric ens adverteix del perill mortal de la sublimitat, alhora que la maleta representa el llegat que l'artista ens deixa.
Piruleta perplexa (2007), la quarta i darrera pintura d'aquesta tetralogia,
at the moment, continua explotant la vessant crítica dels ideals que literalment no saps per on agafar, o que no pots prendre sense reserves. Algun nus entrebanca sovint el premi del caramel que promet l'ideal.
